Flama del Canigó

23 de juny, el nostre aniversari

Cada any, des de 1983, Diables de Viladecans ha recollit la Flama del Canigó amb la que encén la foguera de Sant Joan i, amb ella, inicia el Correfoc de Sant Joan. Es un correfoc carregat de simbolisme, a part de celebrar el solstici d’estiu, una de les nits més importants al nostre país, es commemora l’aniversari de l’entitat.

Un cop la Flama arriba a la Viladecans es llegeix el missatge de la Flama del Canigó, el qual es compartit per tot el territori. El final de la lectura dona pas a l’encesa de la foguera, en mig de la Plaça de la Vila i l’inici del correfoc. Un correfoc on Juvenils i Adults cremen conjuntament pels carrers de Viladecans. Que comenci la NIT MÉS MÀGICA DE L’ANY!!!

Col·laboren

Moltes persones i entitats han col·laborat al llarg dels anys en aquest acte. La rebuda de la Flama es realitza amb la col·laboració d’Omnium Cultural, coordinador de l’arribada de la Flama arreu dels Països Catalans, la comissió «Focs de Sant Joan de Sant Climent«, que ens fa el traspàs de la flama des del mateix Cim del Canigó juntament amb «Corredors de Fons del Baix Llobregat» atletes de Gavà i Viladecans entra altres.. Castellers de Viladecans també participen de la festa fent que, junts, gaudim de la festa més important del Països Catalans.


Història de la Flama

La Flama del Canigó és la festa d’encesa dels Focs de Sant Joan, símbol de la nostra identitat; una festa popular arrelada al llarg dels Països Catalans que té l’element del foc com a símbol preeminent.

La tradició de les fogueres de Sant Joan és una celebració molt antiga, transmesa de generació en generació al llarg de molts segles. Amb ella, els primers pobladors de les nostres comarques festejaven la nit més curta de l’any, el solstici d’estiu. D’aquesta manera, s’han anat transformant aquelles celebracions prehistòriques en els Focs de Sant Joan actuals.

La matinada del 22 al 23 de juny la Flama del Canigó es renova al cim d’aquesta muntanya del Pirineu català i centenars de voluntaris i equips de foc la distribueixen arreu dels Països Catalans seguint diverses rutes per tal d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan. Així comença, any rere any, la celebració d’una festa ancestral vinculada al solstici d’estiu que és també un símbol de germanor entre els territoris de parla catalana.

Font: Òmnium Cultural


Missatge de la Flama 2021:

Benvolguts connacionals,
Amb la Flama que ens arriba del Canigó encendrem aquesta nit de sant Joan, focs, fogueres i falles arreu dels Països Catalans. La Flama és el vincle d’unió de la nostra nació!

El 1964 va ser encesa al Castellet de Perpinyà, presó on van ser torturats els resistents nord-catalans a l’annexió francesa. Segons l’escriptor valencià Alfons Llorenç, el Castellet és «sagrat… santificat pels suplicis infligits…és cor, altar i llar amb la llum… de la pàtria…». La Flama hi roman tot l’any. Per sant Joan és pujada i regenerada a la pica del Canigó. La Flama és memòria viva! Pertany al patrimoni immaterial dels Països Catalans! No la deixem apagar-se!

El 23 de juny del 1966 la frontera francoespanyola que esquartera la nostra nació des del 1659 va ser simbòlicament esborrada. Dos nord-catalans precursors, independentistes i a l’encop federalistes europeus, Josep Deloncle i Gilbert Grau, van portar la Flama al Coll d’Ares amb
l’activa complicitat de compatriotes d’Osona i del Ripollès mobilitzats pel vigatà Martí Cassany. Amb una sardana, discursos abrandats, i pals fronterers aixecats, la Flama desentenebrà la llarga nit franquista. Que ahir com avui ens il·lumini en la foscor de la repressió i conhorti els nostres compatriotes exiliats, empresonats i encausats! La Flama és record del passat. Arrela al llegat vinculat al Canigó dels insignes pares de la Pàtria, l’abat Oliba i Jacint Verdaguer. La Flama vertebra també el futur dels Països Catalans. El 2008 el president del Parlament de Catalunya Ernest Benach, en rebre-la davant d’un centenar de persones, va demanar «coratge i determinació» perquè en el futur «quan es parli dels Països Catalans no es faci com un acte de resistència, sinó de normalitat».

Amb la Flama volem poder reivindicar, per fi amb normalitat, el que som i el que volem.
Som: «els Països Catalans, una nació en marxa amb diferents ritmes i un mateix objectiu».
Volem els drets i les llibertats de les nacions lliures i independents.

Visca la Flama del Canigó!

Visca sant Joan Festa nacional dels Països Catalans!

Visca la Confederació catalana!

Visca Catalunya!

Daniela Grau
23 de juny del 2021

A %d blogueros les gusta esto: